EL GOVERN ANUNCIA NOVES MESURES ANTISOCIALS, ENTRE ELLES , LA DESAPARICIÓ DE MUFACE
Un cop passades les eleccions catalanes i després de reunir-se amb una representació de banquers i empresaris, el president del Govern central ha fet públic un nou paquet de mesures antilaborals i antisocials, en la línia de continuar carregant el pes de la crisi sobre les persones assalariades i socialment desafavorides, i contribuir així a satisfer els interessos del deute públic al capital especulatiu. En definitiva Zapatero pretén aprofundir en la política de transvasament de les rendes públiques i del treball al capital.
Muface desapareixerà
Zapatero anuncia que desapareixerà el règim de classes passives, i per tant, les persones que accediran en el futur a la funció pública quedaran integrades en el règim general de la SS.
Els funcionaris i funcionàries actuals romandran a MUFACE, és a dir, acollits al règim de classes passives. No obstant, la mesura també pot portar conseqüències negatives per a aquests, ja que la paralització de l’entrada de noves cotitzacions contribuirà a anar ofegant Muface econòmicament; això tindrà com efecte, o bé l’increment de les cotitzacions, la qual cosa suposaria de fet una nova pèrdua salarial neta, o bé la pèrdua de prestacions tant en l’assistència mèdica com en les gratificacions i en les indemnitzacions. La mesura podria també suposar la progressiva no renovació dels convenis amb les mútues.
Tanmateix, queda per aclarir si, paral·lelament, aquesta reforma de les pensions comportarà per als funcionaris actuals la derogació de la jubilació voluntària ordinària amb 60 anys d’edat i 30 de serveis, amb el 100% de l’haver regulador amb 35 anys de servei.
A més el president del Govern ha anunciat altres mesures:
L’eliminació de l’ajut de 426 € per els aturats sense protecció i amb càrregues familiars (al voltant de 700.000 persones).
La privatització del 49% d’AENA (aeroports) i del 30% de les loteries i apostes de l’Estat. Els aeroports que obtenen beneficis (Madrid i Barcelona) tindran gestió privada. De nou es privatitzen els beneficis i se socialitzen les pèrdues.
La regularització de les agències privades de col·locació. Tot sembla indicar que s’avançarà en la privatització de les oficines d’ocupació.
La rebaixa dels impostos a les petites i mitjanes empreses que tindran una rebaixa en l’impost de societats. Aquestes empreses tributaran al tipus reduït de l’esmentat impost i per afavorir-ho, el Govern incrementarà la seva base imposable de 120.000 a 300.000€.
Això només podrà aturar-se des de la mobilització generalitzada
Cal recordar que els bancs van rebre, en el 2009, 300.000 milions d’€ de la Hisenda pública, cosa que el Govern va justificar davant l’opinió pública dient que se’ls hi donaven per evitar prendre mesures antisocials. Des d’aleshores el Govern central, a més de les mesures anteriorment esmentades, ha posat en marxa una reforma laboral que no només no està incidint en la creació d’ocupació, sinó que l’atur continua incrementant-se mes a mes. Ha retallat el sou als empleats i empleades públics el 2010 i tornarà a fer-ho amb els funcionaris el 2011.
El Govern anuncia una llei de reforma de les pensions amb l’augment de la jubilació forçosa als 67 anys; un increment de 5 anys, de 15 a 20 els anys cotitzats per poder accedir a una pensió contributiva i un increment a 20 anys en el període de carència per calcular el sou de la pensió. Això significa reduir el nombre de persones que podrà gaudir d’una pensió contributiva i possibilita una important reducció salarial d’aquelles persones que hi accedeixin.
Cada dia són més els sectors socials afectats i ningú pot sentir-se segur. És necessari mentalitzar-se que totes aquestes mesures només es podran aturar i revertir des de la pressió i mobilització al carrer. Resignar-se i acceptar-les no és solució perquè la insaciable avarícia de banquers i especuladors no s’aturarà davant la facilitat palesa per obtenir beneficis dels diners públics i, sobretot, si algunes mesures podrien arribar a ser susceptibles de prestar-se a la corrupció política.
USTEC·STEs entén que per aturar aquestes mesures s’ha de donar una resposta contundent. Una resposta unitària dels assalariats i assalariades, aturats i aturades, que s’ha de traduir en un calendari de mobilitzacions sostingudes (vagues generals incloses) que obligui al Govern central a fer marxa enrere i així anar recuperant els drets socials i laborals perduts.
